Congesta de Gel de Cregüeña. 05/04/2010
Sota el punt vermell l’emplaçament de la Congesta de Gel de Cregüeña, sota el cim de la Maladeta Oriental (3.308 m). Més a la dreta el Coll i el Pic Maleït. A l’esquerra el tres Pics Occidentals de la Maladeta (Cordier, Mir i Sayó).
Congestes de Gel de Marboré i Glacera de Ossue. 05/04/2010
Sota els cims del Cilindre de Marboré (3.328 m) i del Marboré (3.248 m) hi ha les Congestes de Gel Oriental, Central y Occidental de Marboré, restes de l’antiga glacera del mateix nom (punt verd). Al vessant nord del Mont Perdut (esquerra) hi ha les Glaceres Superior i Inferior del Mont Perdut (no es veuen a la imatge).
Sota el punt vermell sobresurt el plateau superior de la Glacera de Ossue (la segona en extensió dels Pirineus), i la Pique Longe del Vignemale (3.298 m), el cim més alt dels Pirineus de França.
La Glacera de Posets. 05/04/2010
Darrera l’aresta indicada pel punt vermell, al vessant est del Posets (3.375 m) es mantenen les Congestes de Gel Nord i Sud de Posets, escissions de l’antiga Glacera de Posets, que ha experimentat en els darrers anys una de les regressions més importants de totes les glaceres Pirinenques. L’any 1998 va deixar de ser catalogada com a glacera.
El punt blau indica l’emplaçament de la Congesta de Gel de Llardaneta, extingida entre 2005 i 2006.
Per sota del punt verd, darrera la Dent de Llardana (3.094 m) s’hi trobaven les Congestes de Gel Occidental i Oriental del Forau de la Neu. Només l’Occidental pot mantenir la categoria de congesta de gel en transició vers congesta de neu.
La Glacera de la Vall de Benasc va tenir una llargada de 36 km. 05/04/2010
El punt vermell indica el límit de la Glacera de la Vall de Benasc (a l’entrada del Congost de Ventamillo) durant la darrera glaciació del Quaternari. La Gelera va arribar als 36 km. De llargada.
Més articles...
Pàgina 3 de 4
«IniciaAnterior1234SegüentFinal»