El vessant sud del massís dels Pics de l’Infern. 16/03/2010
El vessant sud del massís dels Pics de l’Infern (3.083 m), formava una de les capçaleres de la gran glacera que en la darrera glaciació (de –85.000 a –18.000 anys) ocupava l’actual vall del riu Gállego. La seva llengua de gel va arribar a tenir 40 km de llargada, estenent-se en les fases de màxim desenvolupament fins l’indret que ara ocupa la població de Sabiñánigo. Actualment, al vessant nord del massís (l’oposat al de la imatge –punt vermell-) hi trobem la glacera activa més occidental del vessant aragonès dels Pirineus.
El cim del Garmo Negro (punt verd), juntament amb els Pics Argualas y Algas, conformen un altre massís interessant que supera els 3.000 metres d’alçada, on encara resisteix sota una capa de runes d’erosió d’entre 2 i 4 metres, la Glacera Rocallosa d’Argualas, amb gruixos de gel “fòssil” d’entre 10 i 20 metres, que llisca a la gairebé inapreciable velocitat d’uns 30 cm al any.
Allau al vessant est de les Crestes de Ixeia. 28/02/2010
Allau al vessant est de les Crestes de Ixeia (2.832 m) que ha arribat al fons de la Vall de Benasc, a una cota de 1.150 m. En els darrers 25 anys no recordo haver observat en aquest sector un allau de semblants dimensions. M’indiquen els habitants de la vall, que han passat 32 anys des de la darrera ocasió en que l’allau va arribar al riu Éssera.
El Pic d’Aneto pel vessant de Vallibierna. 10/01/2010
El Pic d’Aneto pel vessant de Vallibierna. La Glacera de Corones (vermell), és l’únic aparell glacial del vessant sud dels Pirineus que encara manté una mínima activitat, tot i que la seva transformació en una congesta de gel és inevitable a molt curt termini. Un estiu poc calorós després de les abundants nevades d’aquest hivern, li proporcionaria un lleuger respir.
EL punt blau indica l'antic emplaçament de la Glacera de Llosás, de formació durant la petita Edat del Gel. Les seves últimes restes de gel es van extingir al 1991. La morrena frontal delata la seva màxima extensió en el segle XIX.
El vessant d’Estós del Pic Perdiguero 10/01/2010
El vessant d’Estós del Pic Perdiguero (3.221 m). A la imatge, a l’esquerra del cim, i gràcies a les acumulacions per esllavissades de neu que l’alimenten, sobreviu la Congesta de Gel Oriental de Molseret, la darrera resta glacial de tot el massís.
Pàgina 4 de 4
«IniciaAnterior1234SegüentFinal»