El vessant sud del massís dels Pics de l’Infern. 16/03/2010

El vessant sud del massís dels Pics de l’Infern (3.083 m), formava una de les capçaleres de la gran glacera que en la darrera glaciació (de –85.000 a –18.000 anys) ocupava l’actual vall del riu Gállego. La seva llengua de gel va arribar a tenir 40 km de llargada, estenent-se en les fases de màxim desenvolupament fins l’indret que ara ocupa la població de Sabiñánigo. Actualment, al vessant nord del massís (l’oposat al de la imatge –punt vermell-) hi trobem la glacera activa més occidental del vessant aragonès dels Pirineus.

El cim del Garmo Negro (punt verd), juntament amb els Pics Argualas y Algas, conformen un altre massís interessant que supera els 3.000 metres d’alçada, on encara resisteix sota una capa de runes d’erosió d’entre 2 i 4 metres, la Glacera Rocallosa d’Argualas, amb gruixos de gel “fòssil” d’entre 10 i 20 metres, que llisca a la gairebé inapreciable velocitat d’uns 30 cm al any.