Capítol 1

La gelera d'Aneto des de la darrera glaciació

Actualment als Pirineus gaudim encara de la presència de 65 aparells glacials, distribuïts en 25 glaceres actives i 40 congestes de gel, restes d’antigues glaceres que han perdut la seva capacitat de desplaçament, però que contenen un gruix important de gel glacial. La meitat de tots aquests aparells estan ubicats als Pirineus de França. l’altra meitat està situada al Pirineu Aragonès. Els sectors de la serralada que pertanyen a territori català, andorrà i navarrès ja no disposen de zones glaciades...

Quadre "A" Comparativa de dades




















A) GLACERA DE LA VALL DE BENASC FA 18.000 ANYS










B) GLACERA DE L'ANETO L'ANY 2009












La Glacera de l'Aneto confluïa amb tot un conjunt d'altres glaceres (Maladeta, Cregüeña, Vallibierna,
Literola, Remuñé, etc.) que alimentaven la gran Gelera de la Vall de Benasc. En el seu retrocés ha
quedat aïllada a la seva capçalera, tot formant una glacera de circ.





























A)
B)









LONGITUD

36.000 m.
662 m.









ALTITUD MÀXIMA
3.400 m.
3.300 m.









ALTITUD MÍNIMA
950 m.
2.866 m.









EXTENSIÓ

(*)
57 ha









LÍNIA DE LES NEUS PERMANENTS 1.900 m.
3.190 m.









GRUIX MÀXIM DEL GEL
700 m.
40 m.









GRUIX DEL GEL A 1.130 m. 500 m.
(X)









TEMPERATURA MITJANA ANUAL -9,0
-1,8

A LA CAPÇALERA EN º CENTÍGRADS












TIPUS DE GLACERA
DE VALL
DE CIRC









ACTIVITAT DE LA LLENGUA ESTABLE
FORT RETROCÉS








VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT 150 m./any
5 m./any

















(*) El fet que s'aglutinin tantes capçaleres fa que la seva extensió sigui molt dificil de calcular. A finals del
s. XIX era de 228 ha.













(X) Actualment la població de Benasc ocupa aquesta situació amb 1.700 habitants.

Imatge 2 – 22/08/2003. La línia blava ens indica l’extensió màxima que va assolir la glacera en finalitzar la Petita Edat del Gel, i on es va mantenir estabilitzada fins a la meitat del segle XIX. Aquesta extensió i un gruix molt més considerable que l’actual, van ser les condicions que el 24 de Juliol de 1.842 van trobar-se els pioners en obrir la que seria la ruta normal d’ascensió al Pic d’Aneto, conquerit per primer cop quatre dies abans ascendint pel vessant sud fins al Coll de Corones, i superant únicament la part superior de la glacera. Imatge del sector de Coll de Toro – Pomero.